La meva reflexió és sobre el documental que varem veure al darrer seminari de l’assignatura. Aquest documental es titula “Pensant en els altres”, i l’he elegit per a comentar-ho al meu bloc perquè m’ha sorprès moltísim. Aquest documental ens explica la història del mestre Toshiro Kanamori i la seva manera de treballar a una aula de primària, concretament de 4t curs, al Japó.
De la feina d’aquest mestre m’ha cridat l’atenció els següents punts:
- El treball de totes les emocions, no es reprimeixen els sentiments
- Crear lligams entre companys i mestre --> AMISTAT
- Les mostres d’afecte entre tots
- Treball en grup
- L’empatia (saber posar-se en el lloc dels altres) i respecte
- L’objectiu de l’educació és ser feliç
Totes aquestes qüestions m’han fet reflexionar sobre l’educació que tenim a les nostres aules actualment, i aquesta manera de treballar que té Toshiro encara queda una mica lluny al nostre país, però no és impossible aconseguir-ho.
Penso que com a futurs docents, hem de propiciar a les nostres aules un bon clima afectiu, donant oportunitats als infants de que transmetin els seus sentiments sense cap por, aconseguir-ho forma part de la nostra feina, per això hem de tenir recursos per treballar tots els temes (com per exemple, contes per treballar el tema de la mort, etc.).
El que sí que s’està fent a les nostres aules és disposar les taules de l’aula de manera que tots es poden veure, per tal de fomentar el treball en equip i la col•laboració entre tots. Toshiro remarca la importància de la distribució de l’espai per fomentar aquest treball en equip, entre iguals.
A l’aula de Toshiro no es treballa amb llibres de text, treballen molt l’expressió a través de les cartes que escriuen diàriament, cosa que m’ha agradat moltíssim perquè els infants expressen els seus sentiments, i els companys saben posar-se en el lloc dels altres, i això ho expressen a través de plors, rialles... és una actitud molt sensible i humana.
També aquest mestre sap actuar davant els conflictes que poden aparèixer a l’aula, és a dir, sap ser autoritari però també democràtic, escolta els infants per trobar solucions en conjunt, fa que reflexionin sobre els fets i així aconseguir una harmonia i una bona resolució dels conflictes.
En definitiva, la feina de Toshiro m’ha agradat moltíssim i he tingut una visió diferent de la pràctica educativa, ja que moltes vegades deixem de banda l’ensenyança dels sentiments perquè pensem que no és tant important com altres qüestions, però aprendre per a la vida, aprendre a expressar les emocions... és més important ja que això és el que ens quedarà per a tota la vida.
 |
| - Esteu aquí per ser feliços |